BLOG

A través del blog de Bonpreu i Esclat, podràs mantenir-te al dia sobre nutrició, gastronomia i molts altres aspectes del nostre territori.

angle-left Vés enrere

La mona de Pasqua

La mona de Pasqua

22/de març/2016

L’ou més esperat de l’any

Arriba Setmana Santa i els fillols estan nerviosos. Tenen ganes que, el Diumenge de Pasqua, el padrí els porti el dolç més tradicional d’aquesta època. Parlem, és clar, de la mona de Pasqua.

En coneixem la tradició i, de fet, tots els catalans la seguim amb ganes. Però, d’on ve i com ha evolucionat? Si fem cas del Costumari Català de Joan Amades, ens hem de remuntar al segle XV per trobar les primeres mones de Pasqua. En aquell temps, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre i altres llaminadures, que tenia tants ous durs a sobre com anys tenia el fillol. Una mona, doncs, força allunyada de les actuals, on la xocolata, les formes impossibles i la presència de personatges famosos i dels dibuixos animats de moda protagonitzen la festa. Encara en podem trobar de tradicionals, o, millor dit, inspirades en la tradició: pa de pessic amb fruita confitada i un ou de xocolata al damunt —no ens enganyem, avui, ningú no es pot resistir a la xocolata.

I és que les mones han evolucionat, com ho ha fet la societat: es manté l’ou, però ja no és un ou dur, sinó que és un ou de xocolata, i s’incorporen personatges de moda —reals o ficticis— perquè els fillols els identifiquin i gaudeixin encara més del regal del padrí. Que, al cap i a la fi, d’això es tracta. Enguany, segur que la Peppa Pig, els personatges de la Patrulla Canina i, encara, l’Elsa i l’Anna de Frozen, coronaran moltes de les mones que es regalaran el Diumenge de Pasqua. També hi haurà ous i pollets, que aquests no poden faltar en cap mona.

Però tant si seguim la tradició al peu de la lletra com si ens deixem portar per les modes, podem estar segurs que, amb el regal de la mona als nostres fillols, ajudem a mantenir viva una de les tradicions de Setmana Santa més arrelades al nostre país. I, precisament, si seguim la tradició fil per randa, ens espera una nova batalla una vegada hem entregat la mona: cal esperar a menjar-se-la, amb tota la família, al Dilluns de Pasqua, que per alguna cosa és dia festiu a Catalunya. L’estira-i-arronsa entre padrins i fillols per resistir la temptació de menjar-se-la abans d’hora està servit.

Més entrades de blogs

“Des del primer moment em van encomanar il·lusió, dinamisme i ganes de fer la feina ben feta”

La Teresa Musach és de Manlleu, on viu actualment, i té 57 anys. Està casada i té un fill. ...

Bacallà al pil pil d'olives negres

El bacallà pot cuinar-se de múltiples formes i a través d'aquesta videorecepta volem...

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web per millorar els nostres serveis. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu el seu ús. Més informació.