BLOG_TITOL_PAGINA

BLOG

Al blog de Bonpreu i Esclat, pots trobar receptes, consells nutricionals, informació d’actualitat sobre alimentació, parlem sobre gastronomia del nostre territori i molts altres temes.

null

Blocs

La mona té molta història

13/d’abril/2020

Per a molts catalans, el Dilluns de Pasqua és conegut també com el dia de la mona, i no poden entendre que pugui escaure en cap altra festivitat. Avui, tots ells encetaran el dolç tradicional d'aquestes festes. Per a d'altres, el dia de la mona va ser ahir, Diumenge de Pasqua de Resurrecció, que és quan els padrins regalen aquest pastís als seus fillols. Per als monaires del dia de Pasqua, aquestes són les postres que van menjar per acabar el dinar de la festa més gran del cristianisme. I avui, Dilluns de Pasqua, tal com per Sant Esteve es reaprofiten les restes del dinar de Nadal, s'acabaran el tros de mona que els quedi. No sabem si tu ets dels uns o dels altres, però en tot cas esperem que, malgrat el confinament, posis la mona a taula i conservis aquesta tradició tan nostra… Tan nostra, però que encara t'amaga molts secrets que ara et revelarem.

 

Les mones d'abans

A Catalunya, estem convençuts que la mona sempre ha sigut un pastís coronat per una figura de xocolata. Però això és perquè tenim mala memòria! Aquesta tradició, com t'expliquem més endavant, amb prou feines té una mica més de 60 anys. Però la mona en té molts més. De fet, tants com per suposar que mona és un nom d'origen llatí (annona, que volia dir vianda neta o bonica) o àrab (munda, que es podria traduir com a provisió de boca).

Els més grans del nostre país, i, encara avui, els lectors originaris del País Valencià, per exemple, saben que les mones de tradició més antiga no s'assemblen a les mones que s'han venut a Catalunya aquests dies. Tot i que dècades enrere, les mones d'aquí eren així, també: un tortell de massapà travessat per una creu i amb uns quants ous de gallina incrustats.

Però aquest tortell tan senzill va començar a despertar la creativitat dels pastissers catalans ja cap a finals del segle XIX. Al llibre Històries de la Barcelona gormanda, Sergi Martín i Josep Sucarrats expliquen que "es diu que la primera mona escultòrica es va presentar a Can Massana, que aleshores era la pastisseria més famosa de la ciutat, al carrer Ferran [de Barcelona]. Era l’any 1874 i el pastisser Agustí Massana —que va necessitar l’ajuda d’un escultor— va plantificar a l’aparador una mona mai vista, feta a base de pasta de sucre i farina, que va intitular, molt descriptivament, «Joan Fivaller jurant davant del Consell de Cent que defensaria les llibertats i els furs de Catalunya». Es veu que la va comprar un metge, que durant mesos la va conservar intacta al seu menjador. Ningú no es va atrevir a mossegar-la".

 

Les primeres escultures de xocolata

Can Massana va ser la primera pastisseria en obrir un camí que, molt poc a poc, es va anar eixamplant. Les antigues mones es van anar convertint en filigranes de xocolateria, i aquesta tendència va esclatar l'any 1957, quan el Gremi de Pastisseria de Barcelona va organitzar una mostra d'escultures de xocolata, al Palau de la Virreina.

 

 

 

 

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web, així com per mostrar-te publicitat personalitzada a partir del teu perfil i hàbits de navegació. Pots acceptar totes les galetes prement el botó "Acceptar" o configurar o rebutjar el seu ús prement els botons "Configurar" o "Rebutjar. Més informació.