BLOG_TITOL_PAGINA

BLOG

Al blog de Bonpreu i Esclat, pots trobar receptes, consells nutricionals, informació d’actualitat sobre alimentació, parlem sobre gastronomia del nostre territori i molts altres temes.

null

Blocs

Cítrics, els millors aliats per combatre els refredats

03/de gener/2019

A l'hivern és recurrent patir refredats i malestar pel canvi de temperatures i, per cuidar-se, el millor és mantenir una dieta alta en vitamines i minerals. La taronja, la clementina, la llimona i l'aranja us ajudaran a reforçar el sistema immunitari, per això us expliquem els avantatges dels cítrics.

Quan arriba el fred és imprescindible mantenir les nostres defenses en bona forma i en això ens poden ajudar molt els cítrics. Contenen vitamina C, que estimula el sistema immunitari davant de virus i bateries. A continuació us ensenyem com són els principals aliats per combatre refredats.

Taronja

Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en dia en habitual a les nostres latituds gràcies a la fàcil conservació i al transport. Inicialment amargant, la taronja va evolucionar cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle XX es van posar en marxa les tècniques de concentració i refrigeració. 

Generalment, es menja la varietat nàvel, de les més precoces, i sol ser emprada en forma de pell sense molsa; desfeta en grills, o en suc, integrada en salses de plats com un deliciós ànec a la taronja. A Bonpreu i Esclat trobareu indicades les diferents varietats de taronges a la zona de fruites perquè pugueu triar la que desitgeu. 

Les taronges són el cítric amb més vitamina C, contenen 50 mg de vitamina C per cada 100 g d’aliment, 20 mg més que la clementina. Tot i això, no són l’aliment més ric en aquesta vitamina. La grosella negra, el kiwi i les móres en tenen més.

Mandarina

Apreciada primer per les propietats aromàtiques, ornamentals i medicinals, que no pas per les culinàries, la germana petita dels cítrics va aterrar al nostre país després que ho fessin les taronges i les llimones. De polpa dolça i sucosa, la flaire intensa i el color brillant és una recompensa per a tots els sentits. És idònia per als mandrosos, ja que només necessita els dits per ser pelada i, a més a més, no deixa anar suc.

El nom genèric de 'mandarina' designa un gran nombre de varietats, encara que per la qualitat, la clementina és la més conreada actualment a la Mediterrània. Es tracta d’un híbrid entre la taronja i la mandarina, és pràctica de menjar, fresca, sucosa i equilibrada en dolçor i acidesa. De color i gust intensos, conté més d'un 40% de suc i té poca fibra. Pel calibre, es ven més barata, però és la més bona. 

Els compradors poden començar a trobar mandarines a les fruiteries a finals de l’estiu, però la collita es concentra en els mesos de novembre, desembre, gener i febrer.

Llimona

D’origen xinès, com la resta de cítrics, la seva acidesa és indicada per a les vinagretes, les marinades, les begudes i les postres. Els seus familiars més propers són la llima i el poncem, en tot cas, cal buscar el seu origen entre la Xina i el sud-est asiàtic. La llimona és una aliada ideal per als mesos freds, perquè ajuda a evitar la tendència natural que tenim cap a l’acidificació del cos. A més, si en mengem la pela, augmenta l’aportació de vitamina C a l’organisme.

El llimoner s’adapta bé als climes mediterranis més suaus i les principals varietats que es produeixen a Catalunya són la verna, amb un 70% de la producció, de fruit gros i pela gruixuda, que es recull de febrer a juliol i fins i tot a l’estiu; la fino, la varietat precoç que representa un 20% de la producció, amb fruits de pela més fina i amb llavors, que es cullen d’octubre a febrer; i l’eureka, molt productiva, ja que pot arribar a donar dues collites —la primera de les quals fins i tot abans que la fino—, de fruits àcids sense llavors i polpa de color verdós.

Llima

És una varietat de la llimona amb un mida més petit i un sabor lleugerament més amargant. S’empra en la preparació de còctels i com a aromatitzant de sopes i pollastre, entre d'altres. El cebiche, un plat de peix cru d’origen peruà, es prepara amb el suc d’aquest cítric. La llima és el cítric més àcid, gairebé el 8% del seu pes és àcid cítric. Prendre una gran quantitat de suc d’aquesta fruita pot causar úlceres per la seva potència.

Aranja

És un clàssic anglosaxó semblant a la taronja, però té una mida més gran. Es va popularitzar a Europa a partir de la segona meitat del segle XX, atès que en forma de suc era una beguda freqüent entre les estrelles de Hollywood. 

Dins un embolcall resistent de color verd, l’aranja adquireix una intensa tonalitat groga quan està madura. La polpa, dividida en grills més aviat amargants— pot presentar un color groc o vermell en funció de la varietat. És més dolça que la llimona, més àcida que la taronja i més amarga. El suc és un excel·lent depuratiu i a l’hora de comprar s’ha d’optar pels exemplars amb més pes. Una aranja grossa conté aproximadament 60 mg de vitamina C.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web, així com per mostrar-te publicitat personalitzada a partir del teu perfil i hàbits de navegació. Pots acceptar totes les galetes prement el botó "Acceptar" o configurar o rebutjar el seu ús prement els botons "Configurar" o "Rebutjar. Més informació.