Responsive Image
 
Sabies que..
 
el teu bebè ja et reconeix? Reconeix la teva cara i la teva veu i, per això, quan plora, es calma quan li parles o el sosteniu en braços! A més, comença a somriure!

 

La interacció amb el teu bebè

En aquest període el bebè començarà a mostrar interès pels estímuls visuals i auditius. També pot fixar la seva vista en un objecte i comença a ser capaç de seguir-lo.

És molt important que parlis, acaronis, besis, bressolis, cantis… al teu bebè. Veuràs que comença a somriure quan li fas manyagues o rep atenció i afecte. El somriure social apareix a partir del mes de vida i amb ell comunica el seu grat.

Així mateix, el bebè ja obre les mans amb freqüència i va aixecant momentàniament el cap, si bé encara no pot mantenir-lo alçat. La interacció i el joc durant aquest període són claus per a afavorir un desenvolupament saludable!

L'alimentació del bebè

El bebè s'alimenta a demanda, tant si pren pit com a biberó. Encara que la lactància materna és desitjable, sobretot per la seva funció immunoprotectora, tant si el bebè pren pit com si pren fórmula, estarà rebent tots els elements nutricionals necessaris per a un desenvolupament saludable.

Quant a la relació amb la mare i el vincle afectiu, sol dir-se que l'amor està en el cor, no en la llet que pren el bebè. Tots dos garanteixen tota la hidratació que li fa falta al petit, per la qual cosa no és necessari donar-li aigua. Oferir-li aigua ompliria el seu estómac, i el deixaria amb una fam que no podria sadollar.

Si no ho ha fet ja, el seu pediatre prescriurà un suplement de vitamina D per al teu bebè, per a evitar el raquitisme (una afecció que descalcifica i afebleix els ossos), ja que no es recomana l'exposició solar directa del petit.

Si estàs alletant al teu bebè i tens complicacions com esquerdes o mastitis, és probable que s’hi agafi de manera inadequada. Recorre a un/a professional expert en lactància materna perquè et pugui ajudar.

Si estàs donant biberó, és important que el bebè estigui pràcticament assegut, perquè mengi per succió i no per gravetat (perquè li caigui la llet en la boca), i que vagis variant de braç, perquè rebi informació del món que l’envolta en tots dos hemisferis del cervell.

En relació amb els biberons, els de plàstic són més resistents, però els de vidre són més ecològics i es netegen millor, i hi ha disponibles fundes que els protegeixen de cops. En tots dos casos, han de substituir-se quan es vegin deteriorats. Les tetines poden ser de làtex o silicona, i es recomana utilitzar sempre una de flux lent, evitant les de multiposició. És la manera que el bebè mengi a poc a poc, de manera més fisiològica, de manera similar a si estigués sent alletat. Les tetines han de substituir-se cada 1-2 mesos, o si s'observen deteriorades.

A l'hora de triar la llet, la recomanació més o menys oficial diu que l'ideal seria anar canviant de marca cada vegada que comprem un pot, perquè provin altres sabors i perquè puguin disposar dels beneficis que cada fabricant ofereix en la seva formulació per a diferenciar-se de la resta. En cas que això vagi en perjudici del bebè, perquè el canvi de llet no li provi, no hi ha cap problema a usar sempre la que li vagi millor.

I quant a la higiene de biberons, xumets, tetines... ja fa anys que es recomana, per una qüestió de practicitat, i perquè no és necessari, evitar els esterilitzadors. És suficient amb rentar-nos bé les mans, i després rentar bé tots els elements, evitant que quedin restes de llet, i deixar assecar a l'aire. El rentaplats pot ser utilitzat també.

Usar xumet, sí o no?

D'algun temps ençà, els xumets han estat una font de controvèrsia en la criança dels fills perquè poden dificultar l'agafada al pit si s'ofereixen molt aviat, i poden afectar el llenguatge i al correcte desenvolupament de la boca i les seves estructures si es deixen molt temps. La recomanació actual és la d'utilitzar xumet en bebès que no són alletats, ja que els relaxa en permetre'ls succionar.

En el cas dels bebès alletats, es recomana esperar al mes de vida perquè s'hagi afermat la lactància, si és que es vol oferir (un bebè lactant pot calmar-se al pit sense necessitat d'usar xumet).

El xumet ha de ser un model amb forma fisiològica i amb el coll molt fi, perquè ocupi el menor espai possible en la boca. A més, durant el dia, es recomana retirar-lo de la boca una vegada el bebè ja s'ha calmat, per a no crear una excessiva dependència.

Quant al material, poden ser de làtex o de silicona. En tots dos casos, com passa amb les tetines, es recomana substituir-lo cada 1-2 mesos, o en el moment en el qual s'apreciï que està deteriorat.

El moment ideal de la retirada és a partir de l'any, ja que l'ideal és que ja no usin el xumet quan surten els queixals, moment en el qual comença a destorbar a la boca i apareix el risc de possibles maloclusions dentals i malformacions.

Els "temuts" còlics del lactant

Encara que el terme correcte és “plor inconsolable del bebè”, el còlic del lactant és una condició típica dels primers mesos de vida que sofreix un de cada quatre bebès i que es caracteritza per un plor intens i prolongat sense causa aparent. Solen succeir sempre a la mateixa hora, generalment al capvespre. El bebè sol encongir les cames sobre l'abdomen i tancar els punys, mostrant-se irritable, nerviós i plorós.

Solen aparèixer a partir dels 15 dies de vida, duren diverses hores, es prolonguen durant setmanes i apareixen pràcticament cada dia. En general acaben desapareixent sols quan el bebè té entre 3 i 4 mesos d'edat. Mantenir la calma, donar-li un massatge, agafar en braços o portejar al bebè solen ser les recomanacions més eficaces per a ajudar el petit a alleujar aquests símptomes.

Cuida la seva pell

En aquesta etapa és possible que aparegui la crosta làctia del lactant, un greix sec que forma petites crostes en el caparró del bebè. No pica ni causa molèsties, però si vols eliminar-la per motius estètics, pots fer-ho amb un massatge amb oli d'oliva uns 20 minuts abans del bany. També hi ha productes específics que pots aplicar-li seguint les instruccions del fabricant. Són menys grassos i s'eliminen més fàcilment del cuir cabellut.

També és possible que es presenti l'acne del bebè, les glàndules sebàcies de la pell comencen a funcionar i troben porus tancats, produint els característics granets. Normalment, desapareix per si sol només en qüestió de setmanes. No sol necessitar tractament mèdic, però si està molt estès o persisteix en el temps, podria requerir valoració professional.

Pot anar bé netejar-li el rostre cada dia amb aigua tèbia. En dies alterns pots utilitzar un sabó facial suau i humectant. Està desaconsellat prémer els grans i fregar la zona, ja que es pot provocar més irritació o una infecció.

Ah, i recorda que són molt recomanables els massatges infantils a tot el cos. Pots aprofitar el moment del bany per a realitzar-los amb olis especials. Són genials per a relaxar al nen i fomenten el vincle afectiu!

Son infantil: El teu bebè dorm malament o ets tu qui no s'adapta a les seves fases?

Segons la Fundació Nacional del Son dels EUA (NSF, per les seves sigles en anglès), els bebès de fins a 3 mesos d'edat han de dormir de 14 a 17 hores al dia. Segueix una rutina uniforme que afavoreixi l'establiment de rutines i horaris per a anar-se’n al llit i procura que l'atmosfera durant les hores prèvies sigui tranquil·la, per a facilitar el seu descans.

A la primera infància sol ser difícil per a les persones adultes compassar el seu estil de vida als ritmes naturals del nen, però és important comprendre que nosaltres tenim la capacitat d'adaptar-nos als ritmes del bebè, i no a l'inrevés; ja que si intentem adaptar al bebè als nostres horaris i hàbits, probablement no sobrevé res més que frustració, perquè no són capaços d'aconseguir-ho. El son és evolutiu i una qüestió madurativa. A poc a poc, amb rutines clares i establertes, l'anirem portant cada dia una mica millor!

Les revisions del nen sa

En la primera visita al centre de salut, el seu pediatre i/o infermer/a us indicarà la freqüència de les visites de control del nen sa. En elles es valorarà el correcte creixement i desenvolupament del bebè, i es resoldran els dubtes relacionats amb l'alimentació, el son, la higiene, etc. A més, se li administraran les vacunes segons el calendari establert.

El canvi de bolquer

Et pot resultar útil utilitzar un canviador alt per a canviar el bolquer al bebè, ja que així la teva esquena no es ressentirà. Procura deixar a mà tot el necessari abans de col·locar al bebè en ell, per a no haver de deixar-lo mai sol ni donar-nos la volta: en qualsevol moment podria aprendre a girar-se i caure a terra.

A més, pot resultar-te còmode utilitzar una galleda per a bolquers per a prevenir degotejos i males olors. En ells, el bolquer queda precintat, per la qual cosa no és necessari treure les escombraries tan sovint. Així disminuïm també la quantitat de plàstics que generem i cuidem l'entorn.

La cura afectiva del bebè

El distrès no afavoreix el seu desenvolupament saludable. Els bebès en constant tensió dormen menys, ploren més i s'alimenten pitjor. Acarona, besa, parla i agafa en braços al teu bebè tot el que vulguis i sempre que ho necessiti.

En l'actualitat s'ha bandejat el mite que deixar plorar al bebè és bo o necessari. El plor del bebè expressa una necessitat i s'ha d’intentar atendre, ja que fer-lo sentir sostingut, protegit i tenir-ne cura farà que el seu desenvolupament emocional sigui l'adequat.

Emocions de la mare gestant/postpart

A més de les sensacions físiques habituals del postpart, la mare pot sentir-se en una muntanya russa d'emocions canviants i intenses. A més del factor hormonal, tenir una criatura a casa obliga a reajustar prioritats, metes i expectatives. També canvien horaris, hàbits, necessitats, preocupacions i desitjos… Literalment, tenir un fill canvia la vida per complet.

En l'actualitat s'ha desmentit el mite de la quarantena i els experts admeten que la recuperació física i emocional de la dona pot durar fins a un any. En aquest període de temps, les emocions tendeixen a anar-se assossegant, però si la mare observa que són freqüents sentiments de tristesa intensa, ansietat, esgotament, pànic, culpa, insomni, problemes d'alimentació, sentiments ambivalents d'amor-odi cap al bebè, etc. que dificultin la realització d'activitats diàries o la cura del bebè, és fonamental que sàpiga que no és culpa seva i pot ser necessari consultar amb un/a professional.

Actualment, se sap que els trastorns psicològics postpart són molt més habituals del que pensem, i alguns d'ells poden aparèixer fins i tot més enllà de l'any després del part.

En general, és molt important que la mamà recent cuidi la seva salut física i mental, mantenint hàbits de vida saludables, sense oblidar la seva cura personal, mantenint el contacte social, l'activitat física i una alimentació saludable i equilibrada.

També és fonamental que pugui comptar amb una xarxa de suport sòlida (el suport de la seva parella, si n'hi hagués, és vital; i també el del seu entorn pròxim). El que menys necessita una mare, sobretot si és primerenca, és que les seves decisions siguin jutjades. Ella no necessita la validació dels altres, només el seu respecte.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web, així com per mostrar-te publicitat personalitzada a partir del teu perfil i hàbits de navegació. Pots acceptar totes les galetes prement el botó "Acceptar" o configurar o rebutjar el seu ús prement els botons "Configurar" o "Rebutjar. Més informació.