
Safata Selecció
Aquesta és una safata amb formatges clàssics d’aquí i d’arreu. És una aposta segura per a un públic molt ampli; per tant, si no voleu deixar marge a la improvisació, aquesta és una selecció infal·lible. Arrodoniu-la amb torradetes de pa i amb un vi blanc de garnatxa blanca.

1. Formatge brie Président
Aquest formatge de pasta tova i amb la pell florida té una imatge molt característica i es reconeix fàcilment. Els seus elaboradors han aconseguit que un formatge quasi totalment desfet, però que s’aguanta per la pell, s’hagi fet molt popular. És molt cremós i de gust intens i està elaborat amb llet de vaca, en aquest cas pasteuritzada.
Maridatge
El component estètic i gustatiu d’aquest formatge l’arrodonireu amb fruites del bosc. Serà un maridatge de contrast en tots els sentits. Els colors llampants de la fruita destacaran molt sobre la blancor de la pell del brie, la textura de les mores, els nabius o els gerds és molt diferent a la d’aquest formatge i el punt àcid de la fruita refrescarà la cremositat del brie.

2. Formatge Maó Coinga
La seva cotna taronja farà que l’identifiqueu de seguida. És un semicurat de llet de vaca i una de les principals característiques que li trobareu és que té un punt salat. Això té una explicació molt fàcil, i és que durant la seva elaboració se submergeix en salmorra per conservar-lo. Però no només això, sinó que cal tenir en compte que les pastures d’on mengen les vaques estan poc o molt en contacte amb la brisa marina d’una illa de dimensions reduïdes.
Maridatge
Per fer una unió illenca, una bona manera de menjar-se aquest formatge és amb una galeta d’Inca, la típica galeta d’oli tradicional de Mallorca, i una mica de sobrassada untada, un embotit típic en aquest cas de les dues illes. És d’un gust intens perquè la galeta és salada, la sobrassada també i, a més, té un gust complex. El formatge no ha de ser calent. Es tracta d’una combinació que no és lleugera, però que val la pena tastar.

3. Formatge Muntanyola Garrotxa
És un formatge que, a més de ser molt bo, té al darrere seu un projecte social, ja que l’elaboren a la Fundació Ampans, que treballa amb persones amb diversitat intel·lectual. Està fet amb formatge de cabra i té una maduració llarga i lenta. El resultat és un producte amb una textura una mica cremosa i un gust suau i agradable.
Maridatge
Tasteu-lo amb un escumós rosat fresquet de trepat, una varietat de raïm de la Conca de Barberà que durant molt de temps va deixar de fer-se servir perquè es considerava que donava poc color al vi. Els escumosos són una combinació esplèndida que treuen el millor d’alguns formatges, com aquest.

4. Formatge Bonpreu rotlle de cabra
En els últims temps també s’ha convertit en un clàssic que no falta mai a les cuines d’arreu. Si bé és cert que és molt normal posar-lo a les amanides, cal donar-li una oportunitat per si mateix, perquè és un formatge ben curiós, amb una textura tova, però què es trenca quan la toquem i que es desfà a la boca. Té un gust suau, però intens alhora, i amb unes aromes que l’identifiquen com un formatge de cabra.
Maridatge
La melmelada de figa serà la companya perfecta d’aquest formatge de cabra. Sense grans complicacions, agafant un trosset de formatge i posant-li a sobre una mica d’aquesta melmelada ja estarà a punt. Una combinació senzilla però de gust sofisticat en què dues textures semblants es fonen.

5. Formatge García Baquero reserva curat
Aquest és un formatge complex en el qual podeu trobar molt matisos. És curat i el temps l’ha convertit en una aposta contundent, tot i que té matisos dolços i afruitats que es mantenen a la boca. Però que sigui complex no vol dir que sigui difícil, perquè agrada a molts tipus de públic. Això sí, qui busqui un formatge lleuger, aquest no és el seu.
Maridatge
Els matisos dolços d’aquest formatge no són la nota predominant, però hi ha una manera de donar-los protagonisme i és menjar-lo amb un vi dolç. En concret, una garnatxa de l’Empordà li anirà molt bé. Són vins elaborats majoritàriament amb la varietat de raïm garnatxa (tot i que a l’Empordà n’hi diuen lledoner) i en trobeu de molts tipus.

6. Formatge Michelangelo parma reggiano
És un formatge de consistència dura que s’esmicola amb facilitat. És de gust intens i molt versàtil. S’elabora amb una barreja de dues llets de vaca. Es munyen les vaques a la tarda i es desnata una part de la llet i l’endemà al matí es barreja amb la llet sencera acabada de munyir. D’aquesta manera s’aconsegueix el punt just de greix. És un formatge que, en funció de la seva maduració, serà més o menys dur.
Maridatge
La fruita en totes les seves formes (natural, en melmelada o dessecada) és sempre una bona aliada per degustar formatges però, en aquesta ocasió, apostem per la fruita fresca. A Itàlia, que és d’on és originari aquest formatge, no el mengen només ratllat amb la pasta o en encenalls a l’amanida. El serveixen de postres acompanyat de pera. El punt salat del formatge fa venir salivera i la dolçor de la pera la compensa i la refresca.
