BLOG

A través del blog de Bonpreu i Esclat, podràs mantenir-te al dia sobre nutrició, gastronomia i molts altres aspectes del nostre territori.

“Cada dia envio algun pacient al nutricionista; no sabem menjar”

“Cada dia envio algun pacient al nutricionista; no sabem menjar”

07/abril/2016

ENTREVISTA AL DR. JORDI REBULL, METGE

El Dia Mundial de la Salut, que se celebra avui 7 d’abril, se centra aquest any 2016 en la diabetis. A Catalunya hi ha més de 550.000 persones que pateixen aquesta afecció i la xifra no para de créixer. De diabetis n'hi ha de dos tipus: la de tipus 1, d’origen genètic i menys habitual; i la de tipus 2, la més comuna i que es pot prevenir, sobretot amb una bona alimentació. Per això val la pena saber-ne més parlant-ne amb un especialista. Nosaltres ho hem fet amb el doctor Jordi Rebull, metge de capçalera.


La primera persona que atén un pacient de diabetis potencial és el metge de capçalera, qui fa el primer diagnòstic. Quins símptomes inicials té un diabètic?
El pacient tipus que veig a la consulta és d’edat adulta i amb un cert sobrepès. Ve dient que està perdent pes, que orina molt, que té més gana que abans... Les diabetis es poden presentar de moltes maneres quant a simptomatologia. Això sí, la gran majoria de diabètics que jo detecto són de tipus 2, que és la diabetis evitable.

El sobrepès, l'obesitat i la vida sedentària augmenten les possibilitats de patir aquesta malaltia, fins i tot entre la població infantil. Què vol dir portar un estil de vida saludable?
És tenir sentit comú. Quan som pares hem de ser conscients que l’alimentació és un tema importantíssim. Cal educar en aquest sentit els pares perquè si ells no estan conscienciats, no podran educar els fills. I cal establir normes dietètiques mínimes que els pares haurien de conèixer. Jo no em canso mai, i cada vegada més, d’enviar persones al dietista o al nutricionista, perquè la gent no té els criteris clars. Manca molta informació.

Posem-nos-hi doncs. Què vol dir exactament menjar sa?
Està més que confirmat que la dieta mediterrània és una dieta molt saludable. Resulta molt variada i equilibrada gràcies a aliments com els llegums, les verdures, la carn, el peix, el pollastre, la fruita o els olis tan bons que tenim aquí. És la dieta que hauríem de fer tots. Ara bé, jo puc tenir uns requeriments, perquè tinc una vida més o menys activa però estic moltes hores assegut, ben diferents als d’algú que treballa tot el dia fent esforços físics. Si la despesa calòrica és diferent, lògicament caldrà una aportació extra d’alguns aliments per equilibrar.

Anem a pams. La verdura, potser la gran oblidada a moltes taules, s’hauria de potenciar?
La verdura és un segment important de la dieta saludable. Hi ha moltes llars on la verdura es veu molt poc o no es veu. És més fàcil que els nens mengin un frankfurt o uns espaguetis per complir els horaris de casa. La verdura hauria de tenir un paper més important, però també els llegums, les amanides, la fruita... I tampoc és necessari que al menú hi hagi verdura cada dia! Unes llenties amb arròs és un plat saníssim que ens pot permetre deixar de banda per uns quants àpats la verdura.

Abusem de la carn i hauríem de menjar peix més cops per setmana?
La carn és bona, però no cal menjar-ne en excés. Igual que el peix, o el pollastre. El secret és l’equilibri. Però encara més important és com cuinem aquests aliments. Puc fer arrebossats, salses amb mantega o grans cuinats, o bé fer un bon tros de peix a la planxa. Aquesta última opció és la millor: és altament nutritiva i estalvia calories sobreres.

Tota la fruita és bona per igual per enfrontar-nos a la diabetis? O n’hi ha que és millor que una altra segons les dosis de sucre?
Si no ets diabètic, el consum de dues o tres peces de fruita al dia està totalment indicat. Però en un diabètic cal tenir molt en compte quin tipus de fruita es menja i en quina quantitat. Amb poc contingut de sucre tenim les maduixes, la síndria, el meló, el kiwi o la taronja. En canvi, amb molt de sucre hi ha les cireres, el plàtan, les mandarines, les pomes i sobretot el raïm. De les últimes n’hauríem de fer un consum raonable. I sempre és millor menjar una fruita a mig matí o a mitja tarda que després d’un bon sopar, perquè probablement no cremarem aquest sucre que hem ingerit.

Què té de certa la idea que cal menjar sovint i poca quantitat, sense atipar-se?
És una idea molt correcta, i sobretot en persones que tenen problemes digestius, com refluxos o hèrnies hiatals, que no toleren bé grans quantitats de menjar. Com a conducta general està bé. I es recomanen cinc àpats al dia, però tot depèn del benestar de cadascú.

Troba molts casos de pacients que no saben menjar bé?
Cada dia i moltes vegades, aquesta és la realitat. La gent, per problemes laborals, d’estrès o familiars, no menja bé O ho fa en cinc minuts. Hi ha molta gent que dina davant l’ordinador, treballant, sense mastegar bé ni descansar i gaudir del menjar. Hi ha moltes mares i àvies que han de donar el menjar als nens a corre-cuita i elles mengen a peu dret o anant amunt i avall... És veritat que a Espanya es menja molt bé, gastronòmicament parlant, però el dia a dia de moltes persones és altament dificultós. Cada dia envio algun pacient al nutricionista, perquè no sabem menjar. Si tots poséssim un nutricionista a la nostra vida, tot ens aniria molt millor.

Sempre es diu que val més prevenir que curar, i en el cas de la diabetis especialment. Un cop diagnosticada la malaltia, hi ha possibilitat de fer-la remetre?
La de tipus 2 acostuma a ser crònica. Però si un pacient amb vida sedentària fa un canvi d’hàbits de vida i fa les coses bé, aquell nivell de sucre augmentat que li va trobar el metge en una anàlisi pot desaparèixer, evidentment. És molt més fàcil, i fins i tot més econòmic, prevenir.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web per millorar els nostres serveis. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu el seu ús. Més informació.